ESCRIURE EL ‘BOOM’
(Non riesco a ricostruire al momento data e autore di questa recensione sul quotidiano catalano Avui [Oggi]. Il breve articolo è anche troncato alla fine)
Les incursions de l’antropòleg i periodista italià Francesco Varanini a l’Amèrica Llatina no són de guerriller o franctirador, sinó d’exèrcit regular, i les seves lectures sui generis dels grans autors llatinoamericans aspiren, amb vehemència i solidesa documental, a desafiar les lectures acadèmiques més canòniques escudant-se en el fet que qui escriu no és sinó un lector entusiasta. I s’han de tenir molts nassos per fer-ho.
Francesco Varanini presenta 800 pàgines que diuen ser un viatge que “es pot llegir com un assaig o com una novel.la”, però que adquireixen l’entitat d’un manual alternatiu. Escrit amb gràcia i estil, en aquest Viaje literario por América Latina se li descobreixen vel.leïtats lúdiques i tarannà apassionat; pocs podran dubtar de la seva intel.ligència, i l’extensa bibliografia –eclèctica i fins i tot capritxosa– compliran totes les expectatives, malgrat que els especialistes hi trobin a faltar alguns títols imprescindibles. Tot i això, al lector no li anirà malament abordar-lo amb una certa prevenció i cautela.
Es lícit retreure a Varanini que de vegades es mostra massa traïdor i arbitrari en els seus comentaris, com quan acusa Gabriel García Márquez d’apropiar-se per a El general en su laberinto d’un tema del seu amic Alvaro Mutis (“Urpada d’autor, o com sostreure un best-seller a un amic i guanyar un milió de dòlars”). Alguns hi objectaran que els seus judicis estètics esgrimeixen moltes vegades arguments merament biogràfics de l’autor de què es tracti, quan no simples prejudicis –com quan acusa Gabo d’haver-se venut al mercat europeu traint una missió sagrada que només Varanini li imposa, empès potser per la seva òptica d’antropòleg (De la tradición popular al nescafé )–. Altres descobriran la freqüència amb què identifica sense més ni més el boom amb el realisme màgic, i no seran pocs els qui aplaudiran els seus bons suggeriments sense estalviar-se al mateix temps una crítica a la seva exagerada suspicàcia i a la seva estima pel dogmatisme.
Polèmic l’enverinat capítol sobre les traïcions de García Márquez (La carrera de un patán ), inclosa la recepta per fer Cien años de soledad en un dia; excel.lent el capítol dedicat a Jorge Luis Borges (amb música de Gardel de fons i la vasta cultura de Varanini que es
Francesco Varanini desembarca a l’Amèrica Llatina literària amb armes pesants
